Biografia

Biografia

L’Home Brut naix al cor de la Vall Farta, a la Ribera Alta, entre els pobles de Beneixida i Alcàntera de Xúquer. Eneas, Lolo i Alexandre van iniciar la seua aventura musical com la gran majoria de bandes: versionant cançons dels seus grups preferits. Després d’un periode de distanciament geogràfic, i amb la incorporació de Xavi, l’any 2014 enregistren el seu primer EP de cinc cançons, nominat a millor maqueta en els Premis Ovidi Montllor de 2015. Amb Cants de balena, LP finançat pels seus seguidors a través d’una plataforma de micromecenatge, el grup fa un pas endavant i es presenta en l’efervescent escena del rock en valencià amb una proposta destacable.

L’Home Brut  ens sorprén amb Cants de balena, el seu primer llarga durada. Un repertori de cançons que naveguen entre el rock alternatiu cru i l’indie més ballable, i que destaquen per la seua maduresa i profunditat. Sobre tot si considerem que Eneas Ribelles (baix i veu), Lolo Samper (guitarra i cors), Xavi Llàcer (guitarra i cors) i Alexandre Sanjuan (bateria), components de la banda, debuten amb un disc gens propi d’una formació novell. Sembla que el rock cantat en valencià està vivint el seu moment més dolç. La consolidació de l’estil a escenaris i segells està provocant la irrupció de nombroses formacions, que prenen per bandera guitarres, melodies i bases rítmiques contundents. Un dels exemples més paradigmàtics d’esta nova ona és sense dubte este jove i prometedor grup.

Els mamífers marins depenen del so per comunicar-se en una mesura molt major a la dels seus parents terrestres, ja que la resta de sentits tenen una efectivitat limitada dins de l’aigua. És en el fons marí, en les profunditats abissals, on L’Home Brut ubica conceptualment el seu primer treball. Un espai fosc, introspectiu i dens, on paradoxalment poden trobar-se alguns rajos de llum. La llum que desprenen les seues lletres, descaradament metafòriques i obertes. Les cançons que conformen Cants de balena són un exercici d’estil dintre de les variants que el rock modern ens brinda. Les guitarres, lluny de regir-se per patrons bàsics, aprofundeixen en els acords oberts amb riffs que romanen fàcilment a la memòria, com el que identifica el seu primer senzill, “Brutícia”. Un conjunt d’elements que no fan més que certificar que, malgrat tractar-se d’un disc de presentació, el primer treball de L’Home Brut supera còmodament les exigències que es poden demanar a un grup amb la seua curta trajectòria.